Ball de Diables de Sitges, Colla Vella

Les dades més significatives per constatar l’existència i evolució dels diables de Sitges ens vénen donades per la premsa escrita, els programes de festa major, llibres de comptes de l’Ajuntament o de l’Hospital, o de les subhastes dels balls per al seguici de la festa major.

Sitges pot datar les seves primeres sortides de diables basant-se en la documentació que s’ha trobat. Els fons de l’Arxiu Municipal i la historiografia local permeten situar aquestes dates vers el 1853, tot i que alguns autors afirmen que ja havien sortit amb anterioritat a aquesta data malgrat no se’n conservi documentació escrita. Fins l’any 1905, els vestits i els estris es llogaven fora de Sitges, entre altres llocs, a Vilafranca (1860).

L’any 1903 es té constància que es va nomenar, per primer cop, un cap de colla. Va ser en Salvador Domingo, un pescador sitgetà de 32 anys. L’any 1905 la colla va estrenar vestits dissenyats i pintats pel pintor Josep Vidal. Aquest vestuari era propietat de l’Ajuntament, i s’ha anat renovant, sent avui en dia, encara, el mateix disseny. Del 1853 ençà, han sortit sense interrupció fins avui, tret de comptades ocasions a causa de circumstàncies molt especials. El 1873 i 1874 no sortiren a causa de les guerres carlines. L’any 1885 degut a una epidèmia de còlera. El 1898 per la desfeta de Cuba. L’any 1909 amb motiu de la guerra d’Àfrica. I del 1936 al 1938 a causa de la guerra civil espanyola. Acabada la conflagració, la continuïtat dels diables de Sitges s’ha mantingut any rere any fins el present.

Una característica molt pròpia dels diables de Sitges és el fet que veïns, parents, amics, la canalla, i fins i tot alguns “guiris”, sol·liciten les maces dels diables o el ceptrot del Llucifer per sentir el plaer de tirar foc, encara que només sigui per uns instants. La maça es demanada durant la cercavila amb la naturalitat que dóna una tradició ben arrelada.

De la Colla Vella de Sitges, i com a fet curiós, cal destacar que, fins fa ben poc, va comptar amb el diable més antic de Catalunya en aquell moment, el Llucifer Lambert Gràcia (conegut com en ” Gari”) que va tirar foc durant 42 anys. Tanmateix, la colla va disfrutar d’una persona molt entranyable com a Diablessa, en Joan Planas Roca “Miro”, que va ser diable sitgetà durant més de 60 anys. Va fer la última actuació el 1997. Avui en dia, un capgròs el representa a les festes majors sitgetanes.

Acabarem aquesta breu història amb una quarteta, de les més antigues que es conserven, del Ball de Diables de Sitges:

Gloriós Sant Bartomeu,

que de Sitges n’ets Patró,

feu que les banyes que porto,

no se’m tornin de debò.

Ball de Diables de Sitges Colla Vella
Sitges