Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l’any 1776 l’Arquebisbe de Tarragona prohibeix l’entrada dels balls i les danses a l’església parroquial.
Durant el segle XIX la premsa sempre ens parla de “danzas del país” quan es refereix al seguici popular rierenc, sense detallar-les. Però tot així es tenen notícies de tres balls parlats rierencs. Aquests balls s’acompanyen de diables burlescos a les seves representacions. Fins i tot es disposa de les transcripcions dels seus parlaments i versots dels anys 1859, 1860, 1861 i 1911.
Entre aquests diables hi trobem el Dragabales, un dels diables que acompanya el Ball de Santa Margarida, molt conegut pels seus parlaments quasi diríem surrealistes i la seva sàtira punyent. El Dragabales també dona nom a una revista dedicada al món del diable, editada pels diables rierencs.
El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, a igual que el Ball de Diables de Torredembarra, prové de la zona anomenada Baix Gaià, a la comarca del Tarragonès. El segle XIX el Ball de Diables és el ball més representat en aquesta zona. El trobem a Altafulla, a Torredembarra, a Creixell, a la Nou de Gaià i al Catllar. I encara que sembli estrany, no s’ha localitzat cap dada concreta sobre la existència o la participació a la Riera d’un ball de diables vuitcentista. Malgrat tot, cal mencionar les Ordenanzas Municipales para el pueblo de Riera y su término jurisdiccional redactades l’any 1898. Concretament en el capítol dedicat a Fiestas públicas es prohibeix “disparar armas de fuego, cohetes, petardos ni otros fuegos artificiales sin el competente permiso de la Autoridad.” És a dir, es parla de l’organització d’actes festius amb la utilització de material pirotècnic.
Ja en el segle XX, el Ball de Diables de Tarragona visita la Riera el 19 de juliol de 1985. Aquesta visita anima al Grup de Joves de la Riera a organitzar un ball de diables propi. És a la Festa Major de Santa Margarida de l’any 1987 on es presenta oficialment el Ball de Diables de la Riera, amb els personatges de Llucifer i la Diablessa i els seus borrons, acompanyats dels diables timbalers. No realitza parlaments. El seu vestuari consisteix en una casaca amb caputxa pintada amb colors vermells i verds.
L’any 1997, en motiu de la celebració dels 10 anys del Ball de Diables, es decideix composar els parlaments del ball parlat. S’estrenen el 20 de juliol, Santa Margarida. Es pren com a model principalment el ball parlat del Ball de Diables de Torredembarra. Es presenten els personatges del diable Alferes Estendard, l’Àngel Lloctinent i l’Arcàngel Sant Miquel.
L’any 2003 es renova el vestuari. S’organitza un concurs de disseny de vestits i es proclama guanyador el rierenc Joan Carles Blanch. Es confecciona una casaca i uns pantalons blancs amb sanefes vermelles i s’incorpora la figura d’un drac inspirada en una imatge de Santa Margarida del segle XVII.
El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera ha participat en el correfoc de Santa Tecla de Tarragona i ha realitzat sortides a Valls, Reus, Torredembarra, Arsèguel, Sant Pere de Ribes, Vilaseca i Salou, entre d’altres.
