Monthly Archives: gener 2022
Per Salvador Arroyo i Julivert. La representació de l´Assumpció de Madona Sta. Maria, més coneguda com el Misteri de la Selva del Camp; és considerada segons els entesos com la primera representació assumpcionista escrita en llengua romànica. Es tracta d´un text que Amadeu J. Soberanas i Lleó, data cap a […]
Per Enric Garriga i Martí. Em proposo fer una petita aportació, des del meu doble vessant de filòleg i de membre del Ball de Diables de Tarragona, sobre la qüestió dels versots, que són, al capdavall, la raó que s’anomenin balls parlats algunes de les representacions de teatre popular que […]
Per Salvador Arroyo i Julivert. Hem localitzat algunes referències de personatges vinculats amb el conflicte bèl·lic conegut per la Guerra del Francès.
El Ball de diables de Reus forma part del Seguici Festiu de la ciutat. La tradició del Ball de diables està documentada des de la segona meitat del segle XVIII, tot i que podria ser anterior. Aquest ball estava vinculat amb el gremi dels boters. Quan va desaparèixer el gremi, […]
La primera referència de diables en el seguici popular de Tarragona és de l’any 1387, tot i que l’aparició del l’enfrontament dels diables amb l’Arcàngel Sant Miquel no apareix fins al 1426. Des del segle XV, l’antic entremès religiós de la lluita del bé contra el mal —l’exèrcit celestial, comandat […]
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l’any 1776 l’Arquebisbe de Tarragona prohibeix l’entrada dels balls i les danses a l’església parroquial. Durant el segle XIX la premsa sempre ens parla de “danzas del país” quan es refereix al seguici popular rierenc, sense […]
El document més antic on s’esmenta l’existència d’un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l’any 1791. És una acta notarial on s’explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar […]
En les cròniques de la processó de Corpus pels volts del 1460, apareix un ball anomenat “Diablura”. En aquesta actuació teatral, representada enmig d’una plaça, els components del ball duien camals, picarols i carotes. En un article al setmanari local “Lo Vendrellench” núm.409 de 26 de juliol de l’any 1900, […]
El ball de diables de l’Arboç manté uns personatges concrets, cada un amb el seu vestuari i estri corresponents, amb una estructura jeràrquica precisa, una manera d’evolucionar pels carrers o coreografia itinerant molt marcada i un punt de dansa que els caracteritza, un toc de timbals identificatiu que s’ha mantingut […]
L’any 1710 trobem les primeres referències de l’existència de diables a Vilanova i la Geltrú en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc Diablots. Els Diables van sortir al […]
Les dades més significatives per constatar l’existència i evolució dels diables de Sitges ens vénen donades per la premsa escrita, els programes de festa major, llibres de comptes de l’Ajuntament o de l’Hospital, o de les subhastes dels balls per al seguici de la festa major. Sitges pot datar les […]