La Coordinadora de Ball de Diables Tradicionals de Catalunya agrupa diversos balls de diables que mantenen viva una de les tradicions més arrelades i espectaculars de la cultura popular catalana. El Ball de Diables, amb els seus orígens medievals, combina foc i simbolisme en una representació única que ha evolucionat al llarg dels segles sense perdre la seva essència.
A continuació, presentem les 12 colles que formen part d’aquesta coordinadora, cadascuna amb la seva pròpia història, identitat i manera d’interpretar el ball. Tot i compartir uns valors i una estructura comuns, cada ball aporta matisos propis que enriqueixen el conjunt i reflecteixen la diversitat del territori. Aquest recorregut permet conèixer millor la riquesa cultural del Ball de Diables tradicional i la tasca de preservació i difusió que duen a terme aquestes entitats arreu de Catalunya.
L’any 1710 trobem les primeres referències de l’existència de diables a Vilanova i la Geltrú en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc Diablots.
El document més antic on s’esmenta l’existència d’un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l’any 1791. És una acta notarial on s’explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.
El ball de diables de l’Arboç manté uns personatges concrets, cada un amb el seu vestuari i estri corresponents, estructura jeràrquica precisa, una manera d’evolucionar pels carrers i un punt de dansa que els caracteritza, un toc de timbals identificatiu que s’ha mantingut amb el pas dels anys,
La primera referència de diables en el seguici popular de Tarragona és de l’any 1387, tot i que l’aparició del l’enfrontament dels diables amb l’Arcàngel Sant Miquel no apareix fins al 1426. Des del segle XV, l’antic entremès religiós de la lluita del bé contra el mal ha evolucionat en l’ús de la pirotècnia, i versots satírics sobre l’actualitat.
En les cròniques de la processó de Corpus pels volts del 1460, apareix un ball anomenat “Diablura”. En aquesta actuació teatral, els components del ball duien camals, picarols i carotes. En un article al setmanari local “Lo Vendrellench” i que signa en Jaume Serra, reprodueix i comenta tota una colla de dades trobades en un llibre de comptes municipal de mitjans del segle XV.
El Ball de Diables de la Llacuna va néixer l’any 2001, amb l’objectiu principal de fomentar el model tradicional de diables, prenen com a model el de l’Anoia/Penedès. Aquest tipus es diferencia amb la resta de colles actuals en que es representa una lluita teatralitzada entre el bé i el mal.
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l’any 1776 l’Arquebisbe de Tarragona prohibeix l’entrada dels balls i les danses a l’església parroquial. Durant el segle XIX la premsa sempre ens parla de “danzas del país” quan es refereix al seguici popular rierenc, sense detallar-les. Però tot així es tenen notícies de tres balls parlats rierencs.
La primera referència escrita sobre el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona està datada de l’any 1853. En aquest document s’evidencia el fet que era una costum, que per la Festa Major sortissin tant el Ball de diables com els altres grups folklòrics. O sigui que abans d’aquesta data el Ball de Diables ja sortia amb tota probabilitat.
Les primeres referències que s’han trobat de la presència de diables pels carrers de Vilafranca del Penedès s’han de situar en les celebracions del dia de Hábeas del començament del segle XVII. La vigília del dijous i el dia de Hábeas mateix, el drac de Vilafranca, 5 diablots i un músic sortien precedint la processó. Sigui com sigui, els diables van sortir per primera vegada a la Festa Major l’any 1816.
Sitges pot datar les seves primeres sortides de diables basant-se en la documentació que s’ha trobat. Els fons de l’Arxiu Municipal i la historiografia local permeten situar aquestes dates vers el 1853, tot i que alguns autors afirmen que ja havien sortit amb anterioritat a aquesta data malgrat no se’n conservi documentació escrita. Fins l’any 1905, els vestits i els estris es llogaven fora de Sitges, entre altres llocs, a Vilafranca (1860).
La tradició del Ball de diables a Reus està documentada des de la segona meitat del segle XVIII, tot i que podria ser anterior. Aquest ball estava vinculat amb el gremi dels boters. Quan va desaparèixer el gremi, el Ball va agafar format de colla, i adoptà l’estructura que tenia fins fa un temps (1979), o sigui, sense membres fixos, amb vestits de propietat particular o llogats i que sortien a les festes amb un nombre variable de components.
Els Diables a la ciutat d’Igualada apareixen documentats per primera vegada el 1451, quan es va demanar a Joan d’Aranda de Jorba que deixés un arnés blanc per al Sant Miquel, tal i com ja havia fet altres anys. Segurament aquesta comparsa i la seva representació hauria tingut un origen en els entremesos, en forma de ball parlat o potser amb mímica.