L’any 1710 trobem les primeres referències de l’existència de diables a Vilanova i la Geltrú en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc Diablots.
Els Diables van sortir al carrer acompanyant el Drac de Vilanova fins l’any 1832, data molt important per al Ball de Diables, ja que va passar a ser un entremès per ell sol, i es va crear el Ball de Diables de Vilanova.
La primera sortida d’aquest ball va ser per l’Arribo de 1832, i a partir d’aquell moment va sortir pels carrers a les festes de la vila (Festa Major, Festa Major d’hivern, Carnaval, etc..).
Al segle XX, els balls vilanovins van decaure i els diables van deixar de sortir. Després de molts anys, un grup de socis del Foment Vilanoví va decidir, el 5 d’agost de 1946, recuperar el Ball de Diables. Aquesta idea va provocar una campanya de subscripció popular per fer els vestits dels diables i construir una mulassa, ja que l’anterior es va perdre quan va esclatar la Guerra Civil.
Un any després, el 5 d’agost de 1947, va tenir lloc la presentació dels Diables de Vilanova, uns diables que portaven uns vestits pintats per l’artista vilanoví Enric Cristòfol Ricard.
Aquest ball de diables sortia en moltes ocasions. A la dècada dels 60 va passar a sortir exclusivament per la Festa Major. Uns anys més tard, el Ball de Diables de Vilanova va deixar de sortir i es va haver de llogar colles d’altres pobles. A partir del 1972, surt sense interrupció.
El nombre de diables va créixer i va arribar a 20: un Llucifer, una Diablessa, 2 timbalers, 1 encenedor i 15 Diables.
