Per Salvador Arroyo i Julivert.
En els aplecs de versos i parlaments històrics del ball de diables del Vendrell, hem localitzat algunes referències de personatges vinculats amb el conflicte bèl·lic conegut per la Guerra del Francès (1808- 1814).
La fòbia popular per tot allò que fa referència als gavatxos, és una constant que es va anar escampant a través de la transmissió oral en diferents manifestacions de cultura popular durant tot el segle XIX.
Els versos del ball de diables vendrellenc son un exemple d’aquesta transmissió de boca en boca, fins arribar als primers aplecs escrits coneguts fins ara al Vendrell, el de 1948 i el de 1953. En aquestes transcripcions recollides del recitat de vells diables, apareixen personatges i referències directament vinculades a la Guerra del Francès. En un dels casos el parlament és comú també a d’altres textos recollits cap a principis del segle XX a l’Alt Penedès. Però en un altre dels exemples que recollim, no es dona pas aquest punt de coincidència, fet que fa plantejar aquesta composició com un indici més de la possible producció de versos de tipus comicosatírics ja a les primeres dècades del segle XIX.
En el text aplegat l’any 1948, pel diable Miquel Castellví ( feia el paper d’Alferez), consta en el parlament del diable setè:
” Llucifer, aquí está el diable seté
que fa ja qui sap el temps
s´en va sortir de l´infern.
Encara no fa mig any
allí hi havia el rey Botella
que ja estava mig rostit
si hi aneu el trobareu com un botet.”
La referència en aquest vers a ” Pepe Botella” , Josep Bonaparte la recull també el vilafranquí Antoni Insenser i Bertran , en el seu treball de principis de segle XX: ” altre ens assegura que ” hi havia el rei Botella – que encara estava cremant”, fet que demostra que aquest parlament tingué força divulgació per tot el Penedès.
En el segon aplec recollit l’any 1953 pel també diable Francesc Marcé ( feia el paper d’Alferez i Diable 2on.) ; consta anotat aquest altre vers:
” Mi fet una sogada
que els hi lligat de dos en dos
al infern tinc tot plé
yo no se hon els vaici está
com si els tanqui en un corral
com si fos aquest bestiá.
Tots els de la França entera
ya senteran amb els catalans
perque sen cagat les calces
perque en son uns sis cortants.
y Diable soc de aquet ball
y diable es hi será
viva la Diablesa i
les banyes del capitá”.
Una altre versió d’aquest parlament la recollien l’any 1980, en un treball de camp fet entre persones vinculades o coneixedores dels antics balls populars vendrellencs. L’informador es en Josep Domingo i Papiol, fill de Sebastià Domingo i Foix ( 1873- 1958) més conegut per Sebastianu, que feia el paper de diablessa. Josep Domingo, ens recità una nova versió del parlament recollit per Marcé l’any 1953; però amb una important variació en els darrers versos:
” Tots els de la França entera
ja senteran en els catalans
perque s´han cagat les calces
perque en son uns sis cortans.
Visca la Diablessa
i les banyes del Chabran !.”
A més de la crítica punyent i ridiculitzadora cap a l’invasor ” perque s´han cagat les calces”, incorpora aquí un altre nom propi el general napoleònic Josep Chabran. Aquest personatge es recordat tètricament a l’entorn del Baix Penedès, el juny de 1808, va endur-se presos, com hostatges, als membres del consistori municipal vendrellenc. A més de saquejar i incendiar la vila de l’Arboç. Nucli que també val la pena recordar que conta amb una important i continuada tradició en el ball de diables. A més el nom del general és prou recordat a la vila arbocenca, ja que el cap del seu gegant intenta des de 1827 representar la testa del militar incendiari.
No son aquests els únics exemples de composicions d’aquest caire , també apareixen esments en els parlaments històrics del ball de diables de Valls. Així es que en Josep Aladern, recull en la seva obra de 1894 “Costums típicas de la ciutat de Valls”, que els diables vallencs recitaven aquesta quarteta en un dels seus parlaments:
” Malaparte es un diable
que es pelut de cap a peus,
te una berruga a la panxa,
com lo campanar de Reus.”
D’altres autors com ara el vilafranquí Gaietà Vidal i Valenciano, en la seva obra de 1884 ” Narració descriptiva de la Festa Major de Vilafranca del Penedès”; fa constar que l’origen del nom de ” Borron” o ” Capitán Borron” que rep en el text històric del ball parlat castellà el lloctinent de Llucifer , pugui provenir del mot francès ” bourreau” que significa botxí . Potser per les salvatjades comeses pels gavatxos a casa nostra ; valgui com exemple el cas que recull Joan Latorre que a Santa Oliva ( Baix Penedès) quan el 10 i 11 de juliol de 1813 foren morts dels francesos ens nens Magdalena Papiol i Josep Papiol de 6 i 8 anys ” los que foren degollats per los francesos”.
Article publicat a El Dragabales, butlletí informatiu del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera.
N. 6, Novembre/Desembre de 2000.
